dilluns, 14 de març del 2011

Descripció de la impressió del llibre: tripa –text i imatges- i tapa (vídeo gonzo)

(Per a una explicació de conjunt de tot el treball, visiteu http://www.emboscall.com/presentacio/processos.htm)
IMPRESSIÓ
Les dues parts materials del llibre, tripa i tapa, demanen una impressió diferent.
1) La tapa s’ha d’imprimir sobre un paper gruixut, de 250 grams o més, i d’unes mides d’un mínim de 21 cm d’ample i de 31 cm o més de llarg (el paper més llarg, d’uns 50 cm, ens permetrà fer solapes). Aquestes característiques del paper obliguen a utilitzar una impressora d’injecció de tinta, ja que un altre tipus d’impressora que pugui realitzar aquest treball exigiria una inversió de capital molt elevada. Les impressores d’injecció de tinta, els models de gama mitjana, tenen un cost d’adquisició assequible, tot i que els cost dels consumibles (els cartutxos de tinta) és força elevat, i s’han de substituir sovint. És recomanable buscar un model d’impressora al qual se li pugui acoblar un sistema d’alimentació contínua de tinta, de cost de manteniment més baix i també més ecològic, ja que no necessita canvi de cartutxos.




2) La tripa s’imprimeix amb impressora làser, molt més ràpida i econòmica que la d’injecció de tinta. Actualment, les impressores làser a color comencen a ser força assequibles i de manteniment raonable, si bé el cost continua essent força més elevat que les monocromes. El millor és fer servir consumibles (tòner) reciclats i compatibles, sempre que sigui possible.
El paper ha de ser d’entre 80 i 120 grams, i s’imprimeix per totes dues cares. Si la impressora no disposa d’unitat dúplex que permeti la impressió automàtica a doble cara, s’imprimeixen primer les pàgines senar i després les parell (hem de vigilar que les pàgines quedin en l’ordre correcte després de la impressió; depenent del model d’impressora, haurem d’imprimir en ordre invers per tal que les pàgines surtin ordenades després de la impressió de la segona cara, aquest és un tema que contempla moltes variables i que seria llarg de detallar, per això exposo un cas a tall d’exemple: suposem que fem servir una impressora que imprimeix la cara del paper que queda mirant avall en la plata d’entrada, i que en la sortida, la part impresa queda igualment de cara avall, en aquest cas, doncs, imprimirem primer les pàgines senars en ordre invers; després, una vegada s’hagin imprès totes les pàgines senars, agafem el plec i l’introduïm a la safata d’entrada de paper amb la primera pàgina impresa de cara amunt, i després imprimim les pàgines parells també en ordre invers, i aleshores les pàgines sortiran en l’ordre correcte).




diumenge, 6 de març del 2011

Exposició pública dels processos de producció i difusió

En la mateixa línea del que hem vingut exposant en aquest bloc, un altre dels factors "gonzo" d'Emboscall ha de ser la forma de finançar-se, en la qual s'hi vol implicar tant els autors com el públic lector/receptor.

Ja hem expressat, si més no ímplicitament, la nostra intenció de conscenciar l'autor del cost dels tiratges: perquè se'n faci (co)responsable, perque en tingui consciència, sobretot per evitar la sobreproducció, per raons econòmiques i ecològiques.

Això ha de venir, necessàriament, compensat per una transparència total del procés; així, periòdicament, es facilitaran aquestes dades a l'autor de cada publicació. Unes dades que, a més (i sempre que l'autor hi estigui d'acord) es publicaran al bloc de la col·lecció corresponent, de manera que també el públic en general hi tingui accés.

La intenció és que el públic, el lector efectiu (qui ha adquirit el llibre) i el potencial (la persona que es plantegi de comprar-lo) sàpiga com es reparteixen els diners que s'hi gasta, i es faci una idea força exacta de quin és el nostre funcionament real.

De moment, podeu consultar el document relatiu al seguiment dels següents llibres:



Eines per a la producció (Foto: Bosc)

divendres, 4 de març del 2011

Elements per a la relació autor-editor (esbós teòric/pràctic)

El futur del llibre és digital. La difusió del llibre en format imprès està en regressió, mentre guanya terreny a marxes forçades la difusió digital, cosa lògica i inevitable, ja que presenta molts avantatges: facilitat de localització i emmagatzematge (tant per al productor/difusor com per al receptor/lector), cost pràcticament zero de producció de la còpia, factor aquest últim que repercuteix en el respecte al medi, ja que s’estalvien desforestacions massives (tot i que encara està per veure què passa amb la producció dels aparells electrònics, i amb la seva recuperació  quan esdevenen obsolets)...

Tot i això, el llibre en format convencional, imprès, subsistirà bifurcat en dos productes antagònics: en circuits (progressivament més reduïts) especialitzats (ja sigui pel fet d’adreçar-se a un públic molt localitzat, ja sigui perquè ofereixen un objecte de qualitat especial), o bé com a suport de productes de consum massiu.

Ara com ara, Emboscall continuarà fonamentalment amb la producció del llibre imprès, tot i que no renuncia a buscar fórmules que possibilitin la sortida a través del format digital. Però tot el que s’exposa a continuació té a veure al llibre en format físic.

En aquesta nova etapa, creiem que cal reformular el tracte que s’establia, basat en la compensació als autors per mitjà de determinades quantitats dels seus llibres. Això, a la llarga, ha comportat l’acumulació d’un estoc considerable de producció impresa que no té sortida, i que té un cost d’emmagatzematge que convindria evitar. Com també convindria evitar la producció d’excedents per les mateixes raons ecològiques que ens fan valorar la difusió del llibre digital.

En funció de tot això, s’esbossa tot seguit un

Plantejament per a un (con)tracte autor/editor:

L’autor no renuncia en cap cas als drets sobre l’obra, sinó que els cedeix per a un tiratge limitat, la difusió del qual, i repartiment dels guanys que pugui produir, es regiran pels següents termes:

L’editor i l'autor, una vegada definides i acordades les característiques del llibre (extensió, format, tapa, etc), i explicitat el cost de producció per exemplar, acordarien de fer un tiratge inicial. El cost d'aquest tiratge (que podria ser ampliat, si convingués) s'hauria de cobrir mitjançant les vendes; en cas que (passat el temps necessari) no fos així, l'autor s'hauria de comprometre a abonar la part que no s'hagués cobert, i a quedar-se l'estoc sobrant.

És a dir, per exemple, si es fes un tiratge de 100 exemplars, a un cost de 4 euros per exemplar, caldria cobrir 400 euros amb les vendes. S'han de comptabilitzar també els cinc exemplars que es lliuren al Dipòsit legal)

Una vegada el cost estigués cobert, a l'autor se li reservaria un percentatge (a estipular segons el PVP que es pacti en cada cas), que l'editor li hauria d'abonar quan s'escaigués (posem, com a molt, un any després de l'edició del llibre). Però si el cost no es cobrís, seria l'autor qui hauria de pagar a l'editor.

L'editor no donaria exemplars a l'autor (o, com a molt, un de mostra durant el procés d'elaboració); l'autor podria comprar els llibres que volgués a l'editor, a la meitat del PVP, i aquests ingressos l'editor els restaria del cost del tiratge (posem per cas que l'autor comprés 15 exemplars del llibre que hem dit abans, a 6 euros cada un, serien 90 euros que es restarien dels 400 (+20 del dipòsit legal) del cost total).

El repartiment dels ingressos obtinguts de les vendes dependria del PVP que es pactés. De forma invariable, distribuïdor i llibreter es reparteixen el 50 % (el 55 % el segon trimestre) del PVP. L'altre 50% (45 % el trimestre de Sant Jordi) se'l repartirien editor i autor. L'editor, per les tasques de manteniment de la infraestructura (que, per mínima que sigui, hi és i vulgui que no té un cost), es reservaria com a mínim del 10 %, i l'altre 40 (35) % seria per l'autor, però primerament es reservaria per a pagar el cost del tiratge inicial. o sia, d'aquell llibre que dèiem que costava 4 euros, si el venem a 10, i que es venguessin tots 100 exemplars, hauríem ingressat 1000 euros, que es repartirien: 500 per distribució i llibreter (una mica més perquè hi hauria part de Sant Jordi), i 500 per editor i autor (una mica menys per això del segon trimestre). L'editor se'n quedaria 100, i l'autor 400 (una mica menys, segurament). En total, si el PVP fos 10, en el millor dels casos l'autor ni tan sols cobriria la despesa, cosa que obliga a posar un PVP més alt (però com més alt és, menys exemplars es venen...). Si el PVP fos més alt, el percentatge per a l'editor seria menor, en benefici del percentatge de l'autor.

El PVP s'acorda entre l'editor i l'autor, però ha de ser com a mínim el doble del preu de cost, i com a màxim el quàdruple del preu de cost.

(és un plantejament que caldria acabar de refinar, però que exposa els termes essencials del tracte)


Pila de llibres en procés d'elaboració al taller d'Emboscall.

dimecres, 2 de març del 2011

Emboscall esdevé una editorial "gonzo"

En els seus inicis, en aquella llunyana primavera de 1998, Emboscall es va definir com una editorial "atesanal", concepte que s'especificava en el sentit que la producció es realitzava, a la pràctica, de forma unipersonal, no industrialitzada ni especialitzada, sinó que un sol individu realitzava tot el procés productiu, des que l'obra sortia de les mans de l'autor fins arribar a les del lector. Jesús Aumatell (també conegut com a Bosc, o l'autor del bloc), qui va promoure aquesta empresa, en el període de 1998 fins a principis de 2009, va procurar mantenir-se invisible per no interferir amb les mateixes obres que publicava. En principi, no ho considerà cap mena de sacrifici personal, ans la seva pròpia trajectòria com a autor ja l'havia conduit de fet al silenci, i la via de l'edició li donava una certa fórmula de continuïtat creativa, impersonal però adequada en principi a la seva situació.

Cal dir, però, que amb el temps, per a l'autor del bloc això es va convertir en una mera pràctica quotidiana, mantinguda per la dinàmica que imposa la necessitat de guanyar-se la subsistència, o manutenció. Però l'ensulsiada del 2009, quan, en el context d'esclat de la crisi econòmica, coincidiren diversos contratemps que van frenar en sec l'activitat d'Emboscall, va comportar un període d'un any llarg de pràctica inactivitat editorial, fins a mitjans de 2010, que comença, poc a poc, a reprendre la producció, gràcies sobretot a poder instal·lar les eines en un pis de Tordera, que uns amics cedeixen generosament.

En aquesta nova etapa, vista l'experiència acumulada, l'autor del bloc sent la necessitat de procedir d'una forma relativament diferent de com ho havia vingut fent fins ara. És clar que això no afecta els processos productius, que segueixen sent els mateixos (o s'han modificat per adaptar-se a les noves eines que apareixen com a fruit dels canvis tecnològics), ni el tractament de les obres (que s'han de tractar sempre amb els mateixos criteris de rigor i respecte), però sí la relació de l'editor tant amb l'autor com amb el públic.

L'autor del bloc no sap (ni li importa) si això es fruit d'una necessitat d'uatoafirmació o de projecció personal, però el que sí que pot afirmar és que la pràctica el condueix cap aquí, cap a aquest capteniment, una nova forma de realitzar la tasca editorial que tal volta es podria qualificar com a "gonzo" (sobre aquest concepte, manllevat del periodisme, vegeu, per exemple http://es.wikipedia.org/wiki/Periodismo_gonzo o  http://en.wikipedia.org/wiki/Gonzo_journalism, no s'ha trobat cap pàgina en català que en parli).

Com s’ha apuntat més amunt, els aspectes que es modifiquen són els que afecten la relació amb els autors, i els que tenen a veure amb la difusió de les obres (o sia, els que afecten a això que en diem “el públic”, si és res més que una entelèquia). El primer punt serà exposat detalladament en una futura entrada en aquest bloc, ara voldria exposar allò que té a veure amb el segon punt, i és, de fet, el que justifica el qualificatiu de “gonzo”, en la mesura que aquest és un concepte pouat del periodisme, o sia, la difusió i exposició d’informació relativa a un fet concret en l’àmbit general.

La difusió de les obres

Des d’un principi, des d’Emboscall es va constar la dificultat de la promoció de l’obra literària a través dels mitjans habituals si no era fent el joc pervers de l’amiguisme, o, en l’altre extrem, apostant fort per la publicitat, el cost de la qual és insostenible per a una empresa artesanal (assumir-lo obligaria a canvis en la producció, i convertir-se en un factoria editorial convencional), i mantenir-se al marge de tot això condemnava de fet a la més radical de les marginalitats, perfectament assumida (i païda sense cap mena de ressentiment, perquè ja sabem que tot té el seu preu, i aquest es paga de gust). El fet, però, és que tots els canvis esdevinguts (o consolidats) amb els mitjans electrònics, i especialment amb Internet, que posa a la nostra disposició eines potentíssimes i gens oneroses per a la difusió de la nostra tasca, deixa sense arguments el mutisme i la no implicació en els processos divulgatius. Però en la mesura que l’assumpció i utilització d’aquestes eines exigeix la implicació personal, el subjecte promotor ha de sortir necessariament a donar la cara.

He necessitat temps per anar assimilant tot això, però arribats en aquest punt m’adono que la continuïtat passa per aquí. No sé (ni m’importa) si això és millor que allò, però crec que, per continuar, és necessari. I no per progressar (això és una fal·làcia, la pastanaga que empaita el burro per tirar del carro), ans simplement per sobreviure.


Bosc