dijous, 17 de setembre del 2015

La gestió de la poesia des de les administracions: de les “indústries culturals” al “top manta”

Ahir vaig rebre un correu electrònic sorprenent. La primera cosa singular era que provenia d’una institució cultural de Barcelona, concretament de la Direcció de Cultura de Proximitat - Institut de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat. Val a dir que es tracta d’un mail enviat simultàniament a cinquanta-vuit adreces electròniques (visibles en el mateix missatge) d’editorials.


Mai no rebo cap comunicació de part de les institucions culturals, d’aquí la meva sorpresa. Evidentment, en tant que novetat, això em predisposava a favor del que fos que se’m vingués a comunicar, però el contingut del missatge em va deixar estupefacte. És prou breu com per copiar-lo sencer:

Benvolguts editors,
Com a comissaris de la propera edició de Barcelona Poesia que tindrà lloc del 4 al 10 de maig de 2016, ens ha semblat oportú organitzar un cicle de recitacions poètiques al Verger del Museu Marès de Barcelona els dies 5, 6, 7, 8 i 9 de maig. Durant aquests dies ens agradaria convertir el Verger del Museu Frederic Marès en un espai de trobada de poetes i de públic de poesia. És voluntat nostra, però, recollir algunes veus que demanaven que hi hagués llibres de poesia a la venda en aquests actes perquè el públic tingués accés a les obres dels poetes que reciten o bé a la d'altres. Ens plau convidar-vos a una reunió on tots plegats puguem veure de quina manera podem fer que els vostres llibres de poesia siguin presents en aquest espai a fi que el públic pugui adquirir-ne si li plau. 
Ens agradaria presentar-vos la idea i mirar entre tots la manera de fer avinent aquest desig expressat per alguns de vosaltres. Per això us convoquem el dimarts 27 d'octubre a les 12h a l´espai 4 del  Palau de la Virreina, la Rambla 99.A l'espera de trobar-vos-hi, se us acomiaden ben amicalment 
Teresa Colom & Manuel ForcanoDirectors de Barcelona Poesia

La meva resposta va ser la següent:
Hola (des d’emboscall)

moltes gràcies per convidar-nos a la reunió.

De tota manera, en relació amb la vostra comunicació, no queda clar si ja teniu o no feta la llista de poetes que intervindran en aquest esdeveniment. Si la teniu feta, seria bo saber quins són els que hi han estat convidats. Pel que fa a la resta, només puc dir que els llibres de poesia d’emboscall (tot el catàleg, de fet), els distribueix Nordest. En principi, a qualsevol llibreria de Catalunya s’haurien de poder trobar (si no ho tenen físicament, sabran on buscar-ho). 

Em sembla que la venda dels llibres s’hauria de canalitzar a través de les llibreries, i és amb elles que caldria trobar la forma que hi tingués presència l’obra publicada en format imprès. En relació amb això, sincerament, no veig que emboscall tingui res a dir-hi. 

Una altra cosa és parlar de la presència d’autors, de com es seleccionen, de veure cadascú què li sembla que pot aportar. D’això sí, que en voldria parlar, sens dubte. 

Per tant, sisplau, aclariu-me si del que es parlarà  és de vendre llibres (com deia, això ho canalitzem via distribuïdor-llibreter, i és per aquí que els llibres d’emboscall us seran accessibles, si de veritat us interessen) o de la presència dels autors (i en aquest cas ja m’hi podeu comptar).

Sincerament: Jesús Aumatell (qui signa aquest missatge i responsable d’emboscall).

Imatge procedent del lloc Gea Photowords
Està clar que no espero resposta: la tria dels autors, si no està feta, ja s’ha decidit qui l’ha de fer, que cal suposar que són els que signen el document adjunt, i que als editors no ens necessiten pas, o no ens hi volen, per això. Però que des d’una administració pública s’hagin dignat a fer el pas d’adreçar-se als editors en conjunt i de forma, cal dir-ho, si no exhaustiva sí molt inclusiva, és, com deia al principi, tan nou i sorprenent que sens dubte és simptomàtic que la necessitat del canvi, pel que fa a la gestió cultural, es palesa des del poder. Sembla que es vulgui superar l’etapa de centrar (i limitar, en la mesura que la despesa en cultura s’ha vist radicalment minvada els darrers anys) l’acció cultural de les administracions a allò que en diuen “indústries culturals”, i que pel que fa a la poesia es tracta de mantenir un seguit de publicacions, gestionades per persones afins al règim de torn o enquistades en el sistema, els quals es limiten a promocionar els seus amiguets, els de la seva corda o aquells que els fan el joc (em refereixo a suplements de diaris (com el “Cultura”, de l’Avui) o “digitals culturals” (com “Núvol”)), amén de les patums consagrades (no cal dir noms). 

Però els que volen aquest canvi no saben com posar-s’hi, com ho demostra el fet que convidin els editors a fer la feina de vendre al detall. Els editors, a més d’oferir un producte editorial digne, hem de vetllar perquè s’estableixin ponts eficients entre l’autor i el públic, però la feina de vendre al detall és dels llibreters: no podem saltar-nos-els perquè la crisi de les llibreries és probablement el problema més greu dels que afronta el sector editorial ara mateix.

Convidar-nos a organitzar, i executar, una espècie de top manta de la poesia, on cadascú exposi i vengui els llibres que edita, és forassenyat. Sí, segurament algú hi vendrà (els afortunats que tinguin autors entre els convidats a protagonitzar l’acte, perquè aquests autors hauran estat promocionats en aquell context, i seran els que el públic veurà i sentirà), però aquest tipus de venda no fomenta la presència del llibre en el seu format físic més enllà de l’esdeveniment concret (cosa que sí es contribuiria a aconseguir si qui se’n cuidés fossin els llibreters). I, el que és més greu, degrada la consideració social del llibre, en tant que el seu valor es supedita (i limita) al de l’actuació i la presència de l’autor, de la qual passa a ser-ne una espècie de “merchandising”: objecte de consum (rebutjable), quan és vehicle de coneixement, de cultura i de gaudi estètic (tresorable).

No és pas reformulant les funcions ja establertes que es pot afavorir la poesia en relació a la seva difusió editorial. Ni tampoc posant pedaços a situacions puntuals. Cal una feina més profunda, que comença per saber qui som i què volem: pensar holísticament (per dir-ho amb un terme de moda, que segurament comprendran aquests a qui sembla que mou un cert esperit de canvi). Si em necessiten per això, m’hi poden comptar. Però si es tracta de posar pedaços, no gràcies: ja ho faig prou cada dia pel meu compte.

Signat:
Jesús Aumatell (editor d’emboscall)







divendres, 24 de juliol del 2015

Les noves fórmules editorials i els autors


El dimecres dia 22 de juliol de 2015, a l’Aula d’Escriptors (dins l’Ateneu Barcelonès), va tenir lloc un col·loqui a l’entorn del tema “Les noves editorials i els autors”. Organitzat per l’ACEC i emboscall, tenia com a objectiu establir un diàleg entre autors, editors i públic a l’entorn de la necessitat de definir un marc ètic genèric que servís com a referència per a les relacions que s’estableixen en la publicació i difusió de literatura.

Després que Pura Salceda –poeta, secretària general de l’ACEC– va fer la presentació i introducció a l’esdeveniment, va prendre la paraula Jesús Aumatell, editor d’emboscall, el qual, a partir en general de la reflexió sobre la seva experiència editorial, i particularment del balanç del primer any de la represa de l’activitat (emboscall va estar aturada entre 2012 i 2013), va argumentar sobre la necessitat de consensuar col·lectivament un codi ètic professional en l’àmbit de les noves plataformes editorials. Segons ell, aquestes plataformes, en creixement des d’uns vint anys ençà, que han sigut positives perquè han contribuït (juntament amb Internet) a democratitzar l’accés a la publicació, han tingut a mig termini l’efecte de la devaluació del prestigi del llibre, cosa que, amb l’afegit de la crisi econòmica, ha comportat la caiguda del mercat. Per dignificar el llibre i elevar la seva consideració social caldria, segons Aumatell, que aquestes plataformes definissin un codi deontològic i el seguissin coherentment. És cert que la legislació ja té previstes unes normatives que regulen les relacions editorials, però estan pensades per a unes determinades empreses i un context mercantil molt diferent del que és la realitat quotidiana de petites editorials pràcticament artesanals.
Els assistents, entre els quals escriptors com Albert Tugues, Carlos Vitale, Ramon Monton, Francesc Cornadó, Lluïsa Latorre, María de Luis, Ricard Mirabete, Antoni Ferret o la ja esmentada Pura Salcedo, van aportar les seves reflexions a l’entorn d’aquesta qüestió. Es reconeix que hi ha hagut un canvi de paradigma, i que el llibre digital ofereix una alternativa viable, un camp en expansió. També es proposa que es canalitzin les vendes cap a circuits alternatius (més enllà de les llibreries). Sobre com es pot regular el tracte editorial, sembla que cada cas requereix una solució específica. Aumatell insisteix, però, que caldria establir un seguit de normes bàsiques, un principis, que servissin de marc general. Segons ell, n’hi ha dos de principals, que afecten, d’una banda, el públic, i, de l’altra, l’autor:
1)      l’editor ha de complir el requisit que allò que publica té la qualitat mínima necessària per tal de ser comercialitzat; només així es recuperarà la confiança del públic;
2)      l’editor no pot posar com a condició necessària la implicació econòmica de l’autor, si bé aquest ha de ser conscient del cost de la publicació, i fer concessions, si cal, per tal que abans que exigir liquidacions dels drets per vendes quedi cobert aquest cost. [Es dóna per entès que, abans que res, es respectarà la propietat intel·lectual de l’obra, íntegrament de l’autor.]
També es considera que, en aquest nou paradigma, l’administració pública ha brillat per la seva absència. Caldria reclamar-li que adaptés organismes que ja existeixen (com el Dipòsit legal, les biblioteques públiques) per a la catalogació, valoració i difusió de la literatura actual.

dimarts, 21 de juliol del 2015

Balanç del primer any de la nova etapa d’emboscall (i IV): esbós d’una deontologia professional com a marc per a un document d’Acord que especifiqui els termes de la relació editor-autor en les noves plataformes editorials artesanals

Balanç del primer any de la nova etapa d’emboscall (i IV): esbós d’una deontologia professional com a marc per a un document d’Acord que especifiqui els termes de la relació editor-autor en les noves plataformes editorials artesanals 





L’evolució de la tecnologia informàtica i la seva gran implantació social els últims vint anys ha provocat transformacions socials molt profundes, entre les quals un nou paradigma editorial, determinat, sobretot, per la facilitació de l’accés a la publicació a pràcticament tothom que ho vulgui. Aquesta massificació, al marge de les conseqüències que té des del punt de vista de la recepció, catalogació, valoració i difusió d’un volum desorbitat d’obres, obliga a formular un codi ètic (una deontologia professional) en què les parts implicades –editor i autor, primer, i públic, després– trobin una expressió coherent i justa dels seus drets i deures, els quals detallo tot seguit (sense la pretensió de fer-ne una enumeració definitiva, sinó d'oferir una base per a un Acord millorable en el debat i en la pràctica):

Als autors se’ls han de garantir les prerrogatives de l’autoria: el document d’acord ha d’especificar el format de l’edició, el canal o canals de difusió i la quantitat màxima d’unitats comerciables. Ha de constar explícitament que, de l’obra, no se’n farà cap altre ús que no sigui el que es consigna en el document d’acord.

S’acordarà en cada cas particular entre l’autor i l’editor la durada màxima de la cessió, la qual podrà ser exclusiva o no. La durada i l’exclusivitat, si n’hi ha o no, caldrà especificar-les en el document d’acord.

No es pot exigir a l’autor que pagui per publicar. Ara bé, el document d’acord haurà d’especificar el cost de l’edició, el qual haurà de quedar cobert amb les vendes abans que a l’autor se’l remuneri amb la part corresponent.

El cost de l’edició de l’obra, a més de preu de producció per exemplar, reflectirà les despeses de correcció i maquetació, així com les de transcripció, en cas que n’hi hagi.

La part corresponent a l’autor ha de ser com a mínim el 10% del PVP per exemplar venut.

L’autor no pot exigir exemplars gratuïts de la seva obra a l’editor. Sí que pot exigir un descompte equivalent al marge comercial (incloses la distribució i la venda), és a dir, un mínim d’un 50% sobre el PVP. L’autor, si ho vol, ha de poder intervenir en la comercialització del llibre a través canals que no quedin coberts per l’editor. En cas que l’autor vulgui intervenir en la distribució del seu llibre en canals o àmbits que no quedin coberts per l’editor, pot exigir-li a aquest el mateix tracte que el tingui amb el seu distribuïdor habitual, i s’ha de comprometre al mateix sistema de liquidacions.

L’autor pot exigir a l’editor que faciliti exemplars en concepte de promoció (ja sigui per contribuir a la venda o a la promoció de l’obra). Igualment, l’editor haurà de facilitar exemplars per contribuir a la difusió i venda de l’obra, ja sigui segons el seu propi criteri, ja sigui perquè li ho sol·licitin persones o mitjans coneguts en l’àmbit de la critica literària. El cost de producció dels exemplars que es facilitin en aquest concepte, més el cost d’enviament que hi pugi haver, se sumaran al cost global d’edició (que, com s’ha especificat abans, caldrà que quedi cobert per tal que l’autor pugui percebre la part corresponent per la venda d’exemplars).

L’autor pot exigir a l’editor l’organització de com a mínim una presentació pública de l’obra. Aquesta obligació, però, no ha de suposar cap despesa afegida a l’editor, el qual, si cal, buscarà persones que puguin intervenir en presentacions o bé se’n cuidarà ell mateix. Igualment, buscarà, si cal un lloc on es pugui dur a terme l’esdeveniment.

Atès el nou paradigma (que, com he apuntat, comporta un gran volum de publicacions, cosa que en dificulta la difusió, ja que ni el sistema ni les persones encara no hi estan adaptats), no es podrà responsabilitzar ningú pel que es pugui considerar un fracàs en els resultats editorials. En aquest sentit, si cal, la responsabilitat la compartiran l’autor i l’editor, perquè ni l’un queda exclòs de participar en la difusió de l’obra, ni l’altre de l’obligació de defensar-la públicament.

El públic, per la seva banda, ha de poder tenir garantida la qualitat del llibre com a producte, tant en la forma com en el contingut, i que el preu de venda sigui just. En cas que hi hagi defectes de fabricació en l’exemplar adquirit, pot reclamar que se li canviï per un altre en bones condicions. Però és l’obligació del “consumidor” informar-se sobre el llibre abans d’adquirir-lo, i prendre consciència de l’especificitat del “producte”. Ha de saber que no són llibres produïts massivament, sinó de forma artesanal, i que tampoc no tenen una gran distribució, ni presència assegurada a les llibreries, sinó que sovint cal encarregar-los i esperar uns dies que arribin.

En funció de tot això, s’esbossa tot seguit un
 

Acord d’edició entre l’autor i l’editor:

 
Acord per a l'edició del llibre XXX, de XXX

L'autor/a cedeix a emboscall el dret per a l'edició de l'obra en format de llibre, en la modalitat de rústica, i en un tiratge limitat (en les condicions que s'exposen més endavant), sense renunciar a la propietat de l'obra en cap sentit, de la qual podrà disposar en el moment que li convingui. L'editor no pot disposar de l'obra en cap sentit que no sigui la comercialització d'un nombre limitat d'exemplars, el qual s'especifica més endavant.

La durada d'aquesta cessió serà d'un any (a comptar a partir de la data que figura al peu), es prorrogarà per un altre any en acabar el període si cap de les dues parts no s'hi expressa en contra. I així successivament.

El tiratge serà de 110 exemplars, sense comptar aquells que l'autor/a demani per al seu ús particular. 

Les característiques físiques del llibre (tipus i qualitat del paper, impressió, cobertes...) seran les de l'exemplar de prova que l'autor haurà prèviament rebut, o que s’hagin convingut a partir de models coneguts del catàleg de l’editorial.

D'aquest tiratge inicial, l'autor en rebrà 1 exemplar, despeses de tramesa (dins l'Estat Espanyol) a càrrec de l'editor; 4 exemplars es destinen a tràmits legals; emboscall disposarà dels 106 exemplars per comercialitzar-los segons el seu criteri, i es preocuparà de fer-ne la distribució adequada (de la distribució en llibreries se'n cuida en exclusiva l'empresa Nordest Distribució). L'àmbit de distribució és Catalunya.

L’editor procurarà difondre la publicació de l’obra pels mitjans que té a l’abast

(pàgina web, Facebook...), i assabentarà els mitjans de comunicació (premsa escrita i digital, ràdio, televisió...) locals i nacionals que s’ha dut a terme. Posarà a disposició de divulgadors acreditats que ho sol·licitin exemplars de l’obra, els quals es descomptaran del tiratge, no seran computats per als drets d’autor, i se sumaran a les despeses de producció, com també s’hi sumarà el cost de tramesa, si n’hi ha. L’editor no contractarà publicitat, tot i que, en cas que es facin actes de presentació, proveirà cartells i “flayers” per divulgar aquests actes. L’editor promourà i col·laborarà, si cal, en actes de presentació, però no es compromet a sufragar-los (és a dir, que es procurarà fer aquests actes en llocs que no demanin remuneració econòmica).

L’autor/a rebrà el 10 % del PVP (sense IVA) per exemplar venut. El recompte de l’estat de l’edició dels llibres publicats l'any anterior (o abans) es farà un cop l'any, entre els mesos de juliol i agost. Aleshores l’editor haurà d’informar l’autor dels moviments del llibre i liquidar els drets pertinents, sempre que s’hagin cobert els costos d’edició. Els costos d’edició caldrà especificar-los en cada cas concret en el document d’acord, i comprendran el cost de producció dels exemplars, inclosos maquetació i correcció dels textos (i els de transcripció, en cas que els text no s’hagi facilitat en format digital).

En el cas  que s’exhaurissin els 105 exemplars que d'aquest primer tiratge s'ha quedat l'editor, aquest li ho hauria de comunicar a l'autor per tal d'acordar les condicions d'un nou tiratge, si és que a totes dues parts els semblés bé de fer-lo.

Si l'autor/a compra directament a l'editor exemplars del seu llibre per al seu ús personal (als quals podria donar la finalitat que cregués convenient, excepte posar-los a la venda a través de llibreries, ja que és una prerrogativa exclusiva del distribuïdor Nordest), aquests s'imprimirien a part (amb les mateixes característiques formals, però) del tiratge convingut, i no es computarien com a vendes. L'autor podria comprar directament a l'editor exemplars del seu propi llibre a preu de cost de fabricació (el preu de cost se li comunicarà a la l’autor durant el procés de l’edició); les despeses de tramesa, si n’hi hagués, serien a càrrec de l'autor.

Aquest document té un caràcter d'acord, i es basa en la bona voluntat de totes dues parts. 

SIGNAT

L’editor                                                                                                         L’autor/a

A Catalunya, amb data xx de xx

 

dilluns, 20 de juliol del 2015

Balanç del primer any de la nova etapa d’emboscall (III): Difusió i recepció de la producció editorial

Balanç del primer any de la nova etapa d’emboscall (III): Difusió i recepció de la producció editorial
La desconfiança envers el sistema establert condiciona l’enfocament de la difusió de la producció editorial d’emboscall. Els mitjans de comunicació, que haurien de fer la tasca de difusió de la producció cultural de forma coherent, democràtica i justa, en realitat funcionen en base a dues mecàniques no necessàriament connectades entre si: per interès comercial i/o per interès personal. Les institucions públiques, que haurien de contribuir a superar, o si més no a minimitzar, aquestes disfuncions en l’àmbit cultural, han optat, els darrers anys, per desentendre-se’n.
Òbviament, la via de l’amiguisme no és una opció a tenir en compte: perquè tendeix a crear nuclis tancats –“capelletes”– que s’autoalimenten, desvinculant-se de la realitat i contribuint a distorsionar-la, tot i que tard o d’hora acaba imposant-se’ls. Descartem la via de la publicitat comercial perquè el nostre “producte” no ho és, de comercial, no ho vol ser. Sí que és i vol ser comerciable, perquè incorpora valors pels quals un determinat públic pot i vol pagar, però ni el “producte” ni el “públic” han de ser instàncies buides en una relació impersonal: ha de ser el públic el que doni, al final, sentit al “producte” amb un interès real, no per mer consumisme.
Un plantejament tan cru obligaria a guardar silenci, o en tot cas a exposar simplement un pla per a superar, per alguna via alternativa, aquest estat de coses. No té sentit queixar-se que un sistema injust et margini, ja que ser-ne marginat és precisament el que et legitima com a alternativa davant d’aquest sistema. Ara bé, la marginalitat no és la vocació d’emboscall, per bé que pugi veure-s’hi abocada. Per això és un objectiu primordial aconseguir fer arribar al públic les nostres propostes. Que el resultat sigui sovint molt pobre no ens ha de desanimar; crec que tot suma.
En resum, cal esbossar una estratègia per a la divulgació de les publicacions i seguir-la amb coherència. En aquesta estratègia, com ja he exposat, no hi té cabuda la publicitat comercial, d’una banda, i procura evitar l’amiguisme, de l’altra. Així, com a alternativa a la publicitat comercial, la difusió de les obres es fa pels canals que avui en dia Internet posa a l’abast del públic en general: el web propi, les “xarxes socials” (Facebook sobretot, i Twitter) i els blocs. Totes les obres que es publiquen tenen, com a mínim, una pàgina pròpia i els enllaços pertinents (provisionals i/o fixos: des de la pàgina inicial –pot ser provisional–, a la pàgina d’autor –fix–) al lloc web d’emboscall. També se n’acostuma a fer una fitxa detallada, amb sinopsi i informació sobre l’autor, per enviar, a través dels distribuïdor, a les llibreries. Tot això forma (o hauria de formar) part del procés habitual de difusió de les obres publicades.
Evidentment, ens interessa aconseguir repercussió en els mitjans periodístics en general. En la mesura que emboscall no contribueix, contractant publicitat i/o fent corporativisme, a l’engreixament del sistema que sustenta aquests mitjans, és molt difícil que s’avinguin a fer-se ressò de les nostres publicacions. Per això, la nostra opció és la de fer-les arribar només a aquelles persones que tenen veu en aquest sistema a les quals sabem que els pot interessar una determinada publicació. O bé a aquelles persones que demanin explícitament un determinat llibre. I el fet que el demanin tampoc els obliga, és clar, a fer-ne després cap recensió o ressenya, i si la fan, ja sigui positiva o negativa, ha de ser honesta. No paguem a ningú, ni directament ni indirecta, perquè deixi bé els llibres que publiquem. També jo mateix, amb una trajectòria (prèvia a la meva tasca com a editor) de publicacions d’estudis i ressenyes en diversos diaris i revistes, em considero legitimat per escriure textos crítics relacionats amb les obres que publico. Crec que és una forma de mostrar el meu compromís amb aquestes obres, i de contribuir, d’alguna manera, a prestigiar-les.
Malgrat tot, algunes obres han aconseguit tenir repercussió en alguns mitjans, en la majoria dels casos gràcies a la mediació dels autors. ¿És això una forma d’amiguisme? No ho sé, però crec que no: els autors, com jo mateix, informen de la publicació de l’obra als contactes que puguin tenir, algun dels quals, perquè pot i considera que l’obra s’ho val, se’n fa ressò en algun mitjà. Aquesta no és l’opció desitjable, i menys tenint en compte que és, ara per ara, la més efectiva, perquè predisposa a crítiques favorables, potser no totalment objectives, però, atès el panorama, se n’ha de fer una valoració positiva.
Exposo a continuació un llistat (per ordre de publicació de les obres) de la recepció que les publicacions d’emboscall (i l’editorial com a tal) han tingut als “mitjans” en aquesta nova etapa [si n’hi manca alguna és perquè no en tinc coneixement]:
Espisodis d’història de Catalunya, d’Antoni Ferret: a la revista Serra d’Or n’hi va aparèixer una ressenya (cal detallar-ne les dades).
Recursos humans, de Paco Fanés; al Diari Avui, David Castillo s’hi referí en article de tall personal. Cal localitzar l’entrada.
Cants inespirituals, de Pep Rosanes-Creus; Il·luminant el que es guanya amb la pèrdua, ressenya de Víctor Obiols al diari “Ara” (20/12/2014); El cos del temps, ressenya de Ricard Mirabete publicada a la revista “Poetari” (núm. 6, abril de 2015, p.); Les metamorfosis de Pep Rosanes-Creus, ressenya de Jesús Aumatell publicada al bisetmanari “El 9 Nou” i al bloc “Prima Materia” d’emboscall.
Viaje de ceniza, de Ximena Holzer; en va aparèixer una ressenya a la revista Quimera, núm. 377 (abril de 2015), p. 62,  signada per Andreu Navarra.
L’irresistible encant dels encantats, de Ramon Monton; “Reescriure la realitat”, ressenya de Jesús aumatell al bloc “Moment Angular” d’emboscall.
La gran baixada (2a ed.), de Ricard Mirabete; una recensió de Josep-Ramon Bach a Núvol.
Torxes, d’Àngel Rodríguez; a les publicacions “Empordà” i “Hora Nova” van aparèixer recensions de la presentació que se’n va fer a la Galeria Dolors Ventós, de Figueres, el 25 d’octubre de 2014.
Deu sonets seguit de Mirall de foc, de Xevi Pujol; ressenya de Jesús Aumatell al bloc “E taller de poesia” d’emboscall.
Viviendo el presente, desnudo, de Jordi Uyà; ressenya de Jesús Aumatell al bloc “E taller de poesia” d’emboscall.
Brosta / verd sobre verd / Web 2.0, de Manel Queralt; Manel Queralt, entre la xifra i el vers, ressenya de Montse Barderi a “Núvol”.
Mercè 79. Els orígens del Correfoc, d’Heribert Masana i Soler; Del correbou al correfoc, article d’Adrià Gala al diari “El Punt / Avui” (25/03/2015).
Los cuentos de la casa barroca, d’Alberto Tugues; Tugues pulp, ressenya de David Castillo a “El Punt/Avui”, suplement Cultura (07/06/2015, p. 2).
El cor de les llavors, de Lluïsa Latorre; vegeu-ne una ressenya de Jesús Aumatell al bloc “Prima Materia” d’emboscall.
En aquesta panoràmica és obligat recordar dos autors morts recentment que, en l’etapa anterior, van publicar assíduament a emboscall: Felip Cid (vegeu l’aproximació a la seva figura i obra que publicar, amb motiu del seu traspàs, Antoni Clapés, a Núvol) i Maria Font (vegeu l’article de Jesús Aumatell al bloc “Prima Materia” d’emboscall: Maria Font o el plany per la mort de la terra).
La majoria de les obres han estat presentades en actes públics en tota mena de locals (llibreries, bars, biblioteques...), i lògicament han generat textos que o bé no han estat publicats, o bé no en tenim constància (o no els tenim localitzats). Seria llarg reconstruir tot el panorama que s’ha dibuixat en aquest període; confio poder aportar una presentació més exhaustiva de cara a un futur balanç, que espero poder fer públic anualment.
Tenint en compte que és un panorama incomplet, i que convindria fer-ne una anàlisi per considerar-ne diferents aspectes (quina valoració es fa de l’obra, profunditat, referència o no a l’editorial...), i vist el punt de partida inicial (de posicionament contrari a determinades pràctiques) es pot dir que és, en conjunt, un balanç prou positiu, i que, d’una manera o altra, emboscall té una presència pública, una certa visibilitat. Això és molt important, perquè el nostre objectiu és arribar al públic.
 
Jesús Aumatell, juliol de 2015
 

Vegeu també la primera i segona parts d'aquest balanç, que finalitzarà en una quarta.

divendres, 17 de juliol del 2015

Balanç del primer any de la nova etapa d'emboscall (II): Resultats i Programa


Balanç del primer any de la nova etapa d’emboscall (II): Resultats i Programa
1)      Resultats
1.1)  Balanç econòmic
L’inici d’aquesta nova etapa va venir marcat pel fet que emboscall es va incorporar com a soci autoocupat dins de la Xarxa Integral de Professionals i Usuàries (també coneguda com “Cooperativa Integral Catalana”). Aquesta plataforma ofereix la possibilitat de treballar dins el marc legal; lògicament, cal compartir i defensar els seus principis ideològics, com és el cas. A més de possibilitar una gestió legal de la part econòmica, al començament es va avaluar la viabilitat d’emmarcar-hi plenament la nostra acció i producció. Però no va ser possible, de manera que vam continuar produint amb els nostres mitjans, i intentant fer la distribució directament.
Hi va haver també un intent d’establir el centre productiu en una llibreria, però al cap de tres mesos em vaig fer enrere perquè suposava una despesa afegida, que sumada al fracàs de la distribució directa, va fer que, des de principis de 2015 tornés a deixar en mans del distribuïdor Nordest (de Figueres) el tracte amb les llibreries (aquesta empresa ja se n’havia cuidat en l’etapa anterior, des de 2004). La inviabilitat de la distribució directa radica en la complicació logística i el cost de fer-la: requereix recursos i, sobretot, temps (per no dir paciència). Els resultats de la distribució directa van ser molt minsos i encara els he d’acabar de quadrar. És molt més fàcil presentar les dades de la distribució amb Nordest; els dos trimestres transcorreguts han donat el següent balanç general:
Primer trimestre: 161 exemplars venuts, que amb els descomptes de distribució i venda donen poc més de 830 euros d’ingressos.

Segon trimestre: 246 exemplars venuts, que amb els descomptes de distribució i venda donen poc més de 1.020 euros d’ingressos [els descomptes són un 5% més elevats en aquest trimestre perquè hi ha Sant Jordi].

Cal dir que en aquest balanç no hi tinc en compte ni les vendes a autors d’exemplars de les seves pròpies obres, ni les impressions per comanda (és a dir, obres de les quals fem el procés d’edició i impressió que no passen al catàleg d’emboscall, ja que són encàrrecs de particulars o empreses que es gestionen els mateixos la distribució).

Les despeses declarades aquests sis mesos han estat de gairebé 3.000 euros, quantitat que es cobreix sumant-li als ingressos per la distribució les vendes a autors i els encàrrecs. Però les despeses no inclouen ni els costos laborals ni els derivats d’emmagatzematge o localització de la producció.

És a dir, que la tasca és altament deficitària, i se sosté, com vaig avançar al capítol anterior, sobre la meva dedicació, per la qual no rebo pràcticament compensació material. Crec que, en vista d’això, és just reescriure el document d’Acord que he acostumat a oferir als autors en aquest últim període per tal d’incloure la consideració que el cost de producció de l’obra (en el qual s’ha de reflectir la mà d’obra i totes aquelles tasques que el procés d’edició que cada cas concret requereixi) s’ha de poder eixugar abans que l’autor rebi beneficis per vendes. És a dir, a banda del que ja pugui haver-se pactat, d’ara en endavant l’acord ha de contemplar aquest aspecte. Està clar que no és la meva intenció fer pagar als autors per publicar, però tampoc és just que rebin compensacions per vendes si abans no s’ha cobert, en cada cas particular, el cost de producció real. Espero poder publicar en un proper lliurament d’aquesta sèrie el document d’Acord actualitzat. 
1.2) Balanç editorial
Des de la nova arrencada d’emboscall el març de 2014 fins el juny de 2015 s’han publicat un total de 30 obres, el llistat de les qual és el següent:

Dotze obres de narrativa, dins la col·lecció Moment Angular:
  • Carme Bayot, 9 Nous contes petits
  • Xavier Tronafoch, Arquitectura de Veus
  • Esperanza Aguilà Ducet, En el patio de atrás
  • Ramon Monton, L’irresistible encant dels encantats
  • Albert Tugues, Guia urbana para ausentes
  • Carme Bayot, Dos relats europeus
  • Firmin Dusabe / Montserrat Cañellas, Recull de contes africans
  • Teresa Vilademunt, Clarors i obscuritats
  • Alberto Tugues, Los cuentos de la casa barroca
  • Maria Dolors Carrillo Sánchez, La niña que comía mariposas
  • Maria Lluïsa Latorre, El cor de les llavors
  • Carme Bayot, La miniatura

Vint-i-sis obres de poesia, repartides en cinc col·leccions:

Quinze obres dins la col·lecció El taller de poesia:

  • Albert Tugues, Sang de violí a la teulada
  • Heribert Masana i Soler, ei,
  • Carlos Vitale, El poeta más crítico
  • Abirat del Conflent, Boscatge pres
  • Víctor Sunyol, peut-être seulement ici
  • Joan Brossa, Abanico de poemas urbanos / Ventall de poemes urbans [Només disponible en format digital]
  • Josep Masats, El gall de la teulada
  • Cèsar Bladé i Barceló, Matisos d’un mar proper
  • Àngel Rodríguez, Torxes
  • Raúl Velasco, La mecánica de la aurora
  • Alberto Tugues, El archivo del copista
  • Alfons Navarret & Josep Ferran Valls, Estellés revisitat
  • Xevi Pujol, Deu sonets seguit de Mirall de foc
  • Rosina Ballester, Els dies fosos
  • David Tona, Més altament vivies

Vuit obres dins la col·lecció Prima Materia:

  • Paco Fanés, Recursos humans
  • Ximena Holzer, Viaje de ceniza
  • Ricard Mirabete, La gran baixada (2a ed.)
  • josep ferran valls, destrucció de l’hoste
  • Jordi Uyà, Viviendo el presente, desnudo
  • Manel Queralt, Brosta / verd sobre verd / Web 2.0
  • Sergi Oliva, Fins l’últim alè de la teva ombra
  • Jordi Cervera, A mala mort
Una obra dins la col·lecció Nova Carpeta 
  • Pep Rosanes-Creus, Cants inespirituals
Una obra dins la col·lecció Papers Reciclats
  • Jesús Aumatell, Andador
Una obra dins la col·lecció Peccata Minuta (col·lecció de poesia italiana dirigida per Carlos Vitale; edició bilingüe italià-espanyol)
  • Emilio Paolo Taormina, La Peña del Cuervo. Traducción de Carlos Vitale

 Sis obres d’altres gèneres (estudis, biografies, memòries...), dins la col·lecció Mnemosine:
  • Antoni Ferret, Espisodis d’història de Catalunya
  • Andreu Clapés, Flaixos fotogràfics
  • Heribert Masana i Soler, Mercè 79. Els orígens del Correfoc
  • Àngel Rodríguez Lozano, Ignasi Bassedas Galofré, un mestre republicà, maçó i catalanista
  • Antoni Ferret, El neutre «lo» és ben català i ben correcte i altres qüestions
  • Miquel-Lluís Muntané, De sèver i de quars. Apunts memorialístics 1981-1999
Crec que aquest llistat constitueix un balanç de publicacions molt remarcable. Llàstima que, malgrat poques excepcions, la majoria de les obres han tingut una gairebé nul·la repercussió en els mitjans. Dedicaré un article d’aquesta sèrie a exposar la tasca que s’ha fet en la difusió de les publicacions i la recepció que s’ha obtingut.
2)  Programa
Aquests resultats, que dibuixen un panorama desastrós des del punt de vista econòmic, tenen per mi una lectura tanmateix esperançadora, en el sentit que reflecteixen que hi ha oberta la via de contacte amb el públic a través, principalment, de la distribució en llibreries. També hi ha la via de les presentacions [aquelles que no es fan a les llibreries], però crec que no és tan valuosa perquè es basa en contactes puntuals, i en aquests casos el públic és sobretot de l’autor. D'altra banda, la valoració estrictament literària és positiva, cosa que encoratja a seguir treballant.
Crec que la via on cal enfocar l’acció per tal de potenciar la difusió de la nostra producció és la venda del llibre imprès a través de llibreries [el llibre digital, de moment, no el comercialitzem, a l’espera de tenir els mecanismes automatitzats que ens permetin fer-ho; de moment treballem aquest camp no comercialment]. Crec que el públic que puguem tenir a hores d’ara es consolidarà i augmentarà si la nostra oferta compleix els requisits mínims exigibles de qualitat i interès. Cal traslladar aquesta exigència de forma coherent i honesta als autos, de manera que allò que no arribi a aquests mínims no es publiqui. Això no vol dir que només s’hagi de publicar el que asseguri un mínim de vendes, no, sinó que es publiquin obres que es puguin defensar, que tinguin el mínim gruix literari: un interès de fons i forma.
No només allò vendible, però sí sempre de qualitat. Si una obra és literàriament valuosa, independentment del resultat comercial que aporti, enriqueix el catàleg i té projecció de futur. Assenta la tasca més enllà del cost material: és punt de referència, base de continuïtat.
Està clar que això exigeix aplicar uns filtres, cosa que sempre m’ha costat perquè comporta violència i autoritat. Però com ja vaig comentar al capítol anterior, l’obra inèdita té una oferta de sortida actualment prou àmplia (des d’Internet, amb les anomenades “xarxes socials” i els blocs, fins a la impressió per comanda de llibres) com perquè res no quedi exclòs.
És dins d’aquest marc que vull continuar la tasca editorial. Ja hi ha un seguit d’obres en l’edició de les quals m’he compromès a proposta dels autors, a les quals n’hi afegiré d’altres que tinc interès personal en editar (i reeditar), com és el cas de l’obra de Pep Rosanes-Creus. Crec que es tracta d’un poeta extraordinàriament valuós que per un seguit de circumstàncies (entre les quals la malaltia que pateix, esclerosi múltiple, que li impedeix mantenir-se present en els cercles literaris) ha quedat relegat i massa oblidat. Ja l’any passat va aparèixer a emboscall una recopilació de tota la seva obra publicada fins aleshores, amb el títol general de Cants inespirituals. Aquest mateix mes de juliol o a principis d’agost veurà la llum una antologia bilingüe (català-espanyol) de la seva poesia, amb pràcticament un centenar de poemes, que jo mateix he triat, traduït i prologat. Rosanes-Creus és un dels autors que, amb la seva obra, va impulsar inicialment emboscall, i és just que ara hi tingui un lloc preferent, més enllà de l’altíssim valor de seva obra, que ja per si mateixa ho requereix. Aquestes raons valen per Àngel Rodríguez Lozano, que a més col·labora amb noves propostes editorials, centrades en l'edició actualitzada de llibres relativament antics, rars i difícils de trobar, que és una línia que volem incorporar al catàleg. O per Albert Tugues, que s’afegí més tard a emboscall i des d’aleshores ha contribuït amb la seva obra i el seu suport a donar-hi continuïtat: està previst reeditar-ne en format digital alguna obra, i fer l’edició impresa d’un inèdit abans que acabi l’any. Ja s’anirà concretant
Hi ha molta feina a fer. Tant de bo el públic ens dispensi l’atenció necessària per poder contribuir a difondre amb prou eficàcia una literatura viva i de qualitat.
Jesús Aumatell, juliol de 2015