Arran de la celebració d’una “Setmana de l’edició
independent” organitzada per una llibreria de Barcelona, vam publicar un escrit
en aquest bloc on explicàvem la nostra posició al respecte; podeu llegir-lo
clicant aquí. Aquell escrit venia motivat no per queixar-nos per no haver-hi
estat convidats, sinó pel fet que havíem tingut una vinculació recent amb la
llibreria que ho organitzava, cosa que ens va obligar a posicionar-nos davant del
nostre públic per justificar la nostra absència. A nosaltres no ens va sorprendre en absolut que no hi fóssim
convidats, ja que, per posar només un exemple, des del moment que vam deixar la
relació amb la llibreria i vam recuperar el tracte amb el nostre distribuïdor, ells
van deixar de tenir els llibres d’emboscall. La raó no sabem quina deu ser, tot
i que sospitem que és perquè no volen treballar amb distribuïdors quan es
tracta d’editorials petites; volen fer-ho directament amb l’editor per tal d’imposar
les condicions que més els convenen i, si pot ser, aconseguir la pràctica
exclusivitat del producte.
Per altra part, en aquell escrit vam posar en relleu l’absurditat
de l’etiqueta “editor independent” associada als segells que sí que hi van ser
convidats. La selecció era tan diversa que, a manca de cap explicació per part
dels organitzadors, resultava contradictòria. El que s’hi manifestava, però,
era el valor negociable i la presentació “vendible” de l’enfocament de les
editorials convidades. Vist així, no ser-hi present no era pas cap mal, ans al
contrari. Però com dèiem més amunt, ens cal pensar, més enllà de nosaltres
mateixos, en el nostre públic, d’aquí que ens pronunciéssim. Però no ho devíem
fer prou bé, ja que algunes coses essencials sembla que no les vam explicar
com cal (com ho demostra el fet que el nostre escrit ha estat esgrimit com a “manifest
d’un editor independent”). Ara reprenem el discurs per tal d’intentar d’aclarir
aspectes crucials de com entenem la nostra tasca.
El primer que cal és precisar el significat d’“editorial
Independent”; aquest concepte és una adaptació de l’anglès independent press, que als Estats Units és sinònim de small press, és a dir, “petit editor”.
En el context d’aquell enorme país i del seu enfocament capitalista, això es
mesura en termes de negoci, i significa que es tracta d’una editorial que no sobrepassa
els 50 milions de dòlars nets en vendes anuals. Encara que adaptéssim aquesta
quantitat a l’economia del nostre país, emboscall no podria, pel seu volum de
negoci, ni somiar ser considerada “editorial independent”, etiqueta que aquí
potser escauria a editorials que rondessin el milió d’euros de facturació
anual.
Deslligat del seu context original, el concepte “editorial
independent” es fa servir aquí en alguns sentits que allí es cuiden prou de
distingir, i convindria que nosaltres també ens apliquéssim a fer-ho per tal d’evitar
malentesos. Així, doncs, “editorial independent” no vol dir: 1) “plataforma d’autoedició”,
en la qual els mateixos autors sufraguen el cost de l’edició i de vegades distribució
del seu propi llibre; 2) “impressor”, el qual es limita a la producció del
llibre, però no intervé en la selecció, preparació, promoció i distribució de l’obra;
i 3) “autor-editor”, que és aquell autor que gestiona directament i
exclusivament l’edició, impressió, promoció i distribució de la seva pròpia
obra. Hem esmentat tres formes de publicació que es donen actualment amb força
freqüència, diferenciables clarament del que caldria entendre estrictament per “editorial
independent”, però probablement encara n’hi hauria d’altres (com ara les editorials
que elaboren productes per encàrrec d’altres editorials); de tota manera, la finalitat
d’aquest escrit no és ser exhaustiu en la descripció del que pugui ser o no ser
una “editorial independent”, sinó el de precisar que aquesta és una etiqueta
que a emboscall no li escau.
Al llarg dels anys, des de la seva aparició el 1998, a
emboscall hem procurat d’analitzar el sentit de la nostra pràctica, i n’hem
exposat les conclusions en diversos escrits públics. Quan vam començar, a
finals del segle XX, a produir llibres, el fet de poder-ho fer amb una infraestructura
tan minsa que era a l’abast de pràcticament qualsevol persona, ja vam comprendre
que es tractava d’un fet revolucionari, les conseqüències del qual s’havien de
traduir en una radical reconversió del sector. No pas per la nostra acció
directa, esclar, sinó pel que comportava la possibilitat d’aquesta nova pràctica,
que poc a poc s’anava estenent. Malgrat tot, el canvi es va produir molt
lentament (lentitud que probablement s’explica per les injeccions de
capital per part de les institucions públiques, que no els interessava el
canvi que es veia a venir), fins l’ensulsiada final, que s’esdevingué solapada
amb la crisi econòmica general a finals de la primera dècada del XXI.
A mesura que, ja des de pocs anys després d’encetar el nou
mil·lenni, la crisi i conseqüent renovació del sector editorial s’anava produint,
se'ns feia palès que la nostra tasca anava perdent sentit. Perquè havíem nascut com a
resposta a un sistema exclusivista, que imposava criteris arbitraris per
preservar, fet i fet, els privilegis d’unes classes, la dissolució del sistema ens
va deixar sense nord. No vam saber trobar la forma d’encaixar, ni ideològicament
ni pràcticament, en el nou paradigma. A causa principalment de la desmotivació vam cessar l’activitat
durant un temps. Però el nou context, del qual ha desaparegut la nostra justificació
inicial, ofereix molts altres reptes, i també exigeix d’altres actituds, o
posicionaments. I vam decidir reprendre l’activitat editorial, tal i com ho vam
expressar en una entrada d’aquest mateix bloc que podeu llegir clicant aquí.
La represa, però, no es va poder fer efectiva fins a mitjans
de 2014, gràcies al suport de la Cooperativa Integral Catalana. Ho vam explicar
en la presentació de la nova etapa, el text de la qual podeu llegir íntegrament clicant aquí. D’aquell
text, però, en volem recuperar un fragment que defineix quina és la nostra
actitud:
"Perquè emboscall és, ara com abans, una plataforma editorial que s’ofereix a tothom que produeixi textos amb voluntat comunicativa (artística, divulgativa, memorialística...) per tal de difondre’ls en les formes adequades a cada cas particular. Es tracta, doncs, d’una vocació de servei públic, sense finalitat lucrativa; però tenim molt clar que la supervivència del nostre projecte passa per la nostra capacitat per autofinançar-nos, cosa que implica la conversió dels textos en productes comerciables, i la seva difusió pels canals ja establerts o d’altres de nous que s’estan consolidant. Sabem que tots aquests processos, en el context capitalista, tendeixen a l’alienació (del productor respecte d’allò produït, en cadenes de muntatge/difusió/distribució on ningú de la base productiva no té un coneixement pràctic del conjunt), a l’explotació (de l’home per l’home dins d’organitzacions jeràrquiques) i al consumisme (provocat sovint per mitjà de publicitat enganyosa, exagerada o falsa)... La nostra voluntat és de poder ser productius i autofinançar-nos amb fórmules que ens respectin a nosaltres mateixos, als altres –és a dir, a vosaltres els autors, i a ells, els lectors– i al medi.”
En definitiva, emboscall es presenta com un servei a l’autor,
d’una banda, i al públic, de l’altra, en el marc de la societat, evitant d’integrar-se
en el que és sistema. No és, doncs, una editorial independent, però sí que és,
en essència, lliure. És lliure perquè no depèn d’institucions ni de capitals, i
tria lliurement allò que publica: amb criteris d’interès i de qualitat, tenint
present els estàndards actuals com a punt de referència però no com a dogma
infranquejable. Sense tancar-se a oferir servei d’autoedició, i sense rebutjar
(però mai exigint) la col·laboració d’altres en el finançament de les
publicacions.
Jesús Aumatell, 16/03/2015