divendres, 17 de juliol del 2015

Balanç del primer any de la nova etapa d'emboscall (II): Resultats i Programa


Balanç del primer any de la nova etapa d’emboscall (II): Resultats i Programa
1)      Resultats
1.1)  Balanç econòmic
L’inici d’aquesta nova etapa va venir marcat pel fet que emboscall es va incorporar com a soci autoocupat dins de la Xarxa Integral de Professionals i Usuàries (també coneguda com “Cooperativa Integral Catalana”). Aquesta plataforma ofereix la possibilitat de treballar dins el marc legal; lògicament, cal compartir i defensar els seus principis ideològics, com és el cas. A més de possibilitar una gestió legal de la part econòmica, al començament es va avaluar la viabilitat d’emmarcar-hi plenament la nostra acció i producció. Però no va ser possible, de manera que vam continuar produint amb els nostres mitjans, i intentant fer la distribució directament.
Hi va haver també un intent d’establir el centre productiu en una llibreria, però al cap de tres mesos em vaig fer enrere perquè suposava una despesa afegida, que sumada al fracàs de la distribució directa, va fer que, des de principis de 2015 tornés a deixar en mans del distribuïdor Nordest (de Figueres) el tracte amb les llibreries (aquesta empresa ja se n’havia cuidat en l’etapa anterior, des de 2004). La inviabilitat de la distribució directa radica en la complicació logística i el cost de fer-la: requereix recursos i, sobretot, temps (per no dir paciència). Els resultats de la distribució directa van ser molt minsos i encara els he d’acabar de quadrar. És molt més fàcil presentar les dades de la distribució amb Nordest; els dos trimestres transcorreguts han donat el següent balanç general:
Primer trimestre: 161 exemplars venuts, que amb els descomptes de distribució i venda donen poc més de 830 euros d’ingressos.

Segon trimestre: 246 exemplars venuts, que amb els descomptes de distribució i venda donen poc més de 1.020 euros d’ingressos [els descomptes són un 5% més elevats en aquest trimestre perquè hi ha Sant Jordi].

Cal dir que en aquest balanç no hi tinc en compte ni les vendes a autors d’exemplars de les seves pròpies obres, ni les impressions per comanda (és a dir, obres de les quals fem el procés d’edició i impressió que no passen al catàleg d’emboscall, ja que són encàrrecs de particulars o empreses que es gestionen els mateixos la distribució).

Les despeses declarades aquests sis mesos han estat de gairebé 3.000 euros, quantitat que es cobreix sumant-li als ingressos per la distribució les vendes a autors i els encàrrecs. Però les despeses no inclouen ni els costos laborals ni els derivats d’emmagatzematge o localització de la producció.

És a dir, que la tasca és altament deficitària, i se sosté, com vaig avançar al capítol anterior, sobre la meva dedicació, per la qual no rebo pràcticament compensació material. Crec que, en vista d’això, és just reescriure el document d’Acord que he acostumat a oferir als autors en aquest últim període per tal d’incloure la consideració que el cost de producció de l’obra (en el qual s’ha de reflectir la mà d’obra i totes aquelles tasques que el procés d’edició que cada cas concret requereixi) s’ha de poder eixugar abans que l’autor rebi beneficis per vendes. És a dir, a banda del que ja pugui haver-se pactat, d’ara en endavant l’acord ha de contemplar aquest aspecte. Està clar que no és la meva intenció fer pagar als autors per publicar, però tampoc és just que rebin compensacions per vendes si abans no s’ha cobert, en cada cas particular, el cost de producció real. Espero poder publicar en un proper lliurament d’aquesta sèrie el document d’Acord actualitzat. 
1.2) Balanç editorial
Des de la nova arrencada d’emboscall el març de 2014 fins el juny de 2015 s’han publicat un total de 30 obres, el llistat de les qual és el següent:

Dotze obres de narrativa, dins la col·lecció Moment Angular:
  • Carme Bayot, 9 Nous contes petits
  • Xavier Tronafoch, Arquitectura de Veus
  • Esperanza Aguilà Ducet, En el patio de atrás
  • Ramon Monton, L’irresistible encant dels encantats
  • Albert Tugues, Guia urbana para ausentes
  • Carme Bayot, Dos relats europeus
  • Firmin Dusabe / Montserrat Cañellas, Recull de contes africans
  • Teresa Vilademunt, Clarors i obscuritats
  • Alberto Tugues, Los cuentos de la casa barroca
  • Maria Dolors Carrillo Sánchez, La niña que comía mariposas
  • Maria Lluïsa Latorre, El cor de les llavors
  • Carme Bayot, La miniatura

Vint-i-sis obres de poesia, repartides en cinc col·leccions:

Quinze obres dins la col·lecció El taller de poesia:

  • Albert Tugues, Sang de violí a la teulada
  • Heribert Masana i Soler, ei,
  • Carlos Vitale, El poeta más crítico
  • Abirat del Conflent, Boscatge pres
  • Víctor Sunyol, peut-être seulement ici
  • Joan Brossa, Abanico de poemas urbanos / Ventall de poemes urbans [Només disponible en format digital]
  • Josep Masats, El gall de la teulada
  • Cèsar Bladé i Barceló, Matisos d’un mar proper
  • Àngel Rodríguez, Torxes
  • Raúl Velasco, La mecánica de la aurora
  • Alberto Tugues, El archivo del copista
  • Alfons Navarret & Josep Ferran Valls, Estellés revisitat
  • Xevi Pujol, Deu sonets seguit de Mirall de foc
  • Rosina Ballester, Els dies fosos
  • David Tona, Més altament vivies

Vuit obres dins la col·lecció Prima Materia:

  • Paco Fanés, Recursos humans
  • Ximena Holzer, Viaje de ceniza
  • Ricard Mirabete, La gran baixada (2a ed.)
  • josep ferran valls, destrucció de l’hoste
  • Jordi Uyà, Viviendo el presente, desnudo
  • Manel Queralt, Brosta / verd sobre verd / Web 2.0
  • Sergi Oliva, Fins l’últim alè de la teva ombra
  • Jordi Cervera, A mala mort
Una obra dins la col·lecció Nova Carpeta 
  • Pep Rosanes-Creus, Cants inespirituals
Una obra dins la col·lecció Papers Reciclats
  • Jesús Aumatell, Andador
Una obra dins la col·lecció Peccata Minuta (col·lecció de poesia italiana dirigida per Carlos Vitale; edició bilingüe italià-espanyol)
  • Emilio Paolo Taormina, La Peña del Cuervo. Traducción de Carlos Vitale

 Sis obres d’altres gèneres (estudis, biografies, memòries...), dins la col·lecció Mnemosine:
  • Antoni Ferret, Espisodis d’història de Catalunya
  • Andreu Clapés, Flaixos fotogràfics
  • Heribert Masana i Soler, Mercè 79. Els orígens del Correfoc
  • Àngel Rodríguez Lozano, Ignasi Bassedas Galofré, un mestre republicà, maçó i catalanista
  • Antoni Ferret, El neutre «lo» és ben català i ben correcte i altres qüestions
  • Miquel-Lluís Muntané, De sèver i de quars. Apunts memorialístics 1981-1999
Crec que aquest llistat constitueix un balanç de publicacions molt remarcable. Llàstima que, malgrat poques excepcions, la majoria de les obres han tingut una gairebé nul·la repercussió en els mitjans. Dedicaré un article d’aquesta sèrie a exposar la tasca que s’ha fet en la difusió de les publicacions i la recepció que s’ha obtingut.
2)  Programa
Aquests resultats, que dibuixen un panorama desastrós des del punt de vista econòmic, tenen per mi una lectura tanmateix esperançadora, en el sentit que reflecteixen que hi ha oberta la via de contacte amb el públic a través, principalment, de la distribució en llibreries. També hi ha la via de les presentacions [aquelles que no es fan a les llibreries], però crec que no és tan valuosa perquè es basa en contactes puntuals, i en aquests casos el públic és sobretot de l’autor. D'altra banda, la valoració estrictament literària és positiva, cosa que encoratja a seguir treballant.
Crec que la via on cal enfocar l’acció per tal de potenciar la difusió de la nostra producció és la venda del llibre imprès a través de llibreries [el llibre digital, de moment, no el comercialitzem, a l’espera de tenir els mecanismes automatitzats que ens permetin fer-ho; de moment treballem aquest camp no comercialment]. Crec que el públic que puguem tenir a hores d’ara es consolidarà i augmentarà si la nostra oferta compleix els requisits mínims exigibles de qualitat i interès. Cal traslladar aquesta exigència de forma coherent i honesta als autos, de manera que allò que no arribi a aquests mínims no es publiqui. Això no vol dir que només s’hagi de publicar el que asseguri un mínim de vendes, no, sinó que es publiquin obres que es puguin defensar, que tinguin el mínim gruix literari: un interès de fons i forma.
No només allò vendible, però sí sempre de qualitat. Si una obra és literàriament valuosa, independentment del resultat comercial que aporti, enriqueix el catàleg i té projecció de futur. Assenta la tasca més enllà del cost material: és punt de referència, base de continuïtat.
Està clar que això exigeix aplicar uns filtres, cosa que sempre m’ha costat perquè comporta violència i autoritat. Però com ja vaig comentar al capítol anterior, l’obra inèdita té una oferta de sortida actualment prou àmplia (des d’Internet, amb les anomenades “xarxes socials” i els blocs, fins a la impressió per comanda de llibres) com perquè res no quedi exclòs.
És dins d’aquest marc que vull continuar la tasca editorial. Ja hi ha un seguit d’obres en l’edició de les quals m’he compromès a proposta dels autors, a les quals n’hi afegiré d’altres que tinc interès personal en editar (i reeditar), com és el cas de l’obra de Pep Rosanes-Creus. Crec que es tracta d’un poeta extraordinàriament valuós que per un seguit de circumstàncies (entre les quals la malaltia que pateix, esclerosi múltiple, que li impedeix mantenir-se present en els cercles literaris) ha quedat relegat i massa oblidat. Ja l’any passat va aparèixer a emboscall una recopilació de tota la seva obra publicada fins aleshores, amb el títol general de Cants inespirituals. Aquest mateix mes de juliol o a principis d’agost veurà la llum una antologia bilingüe (català-espanyol) de la seva poesia, amb pràcticament un centenar de poemes, que jo mateix he triat, traduït i prologat. Rosanes-Creus és un dels autors que, amb la seva obra, va impulsar inicialment emboscall, i és just que ara hi tingui un lloc preferent, més enllà de l’altíssim valor de seva obra, que ja per si mateixa ho requereix. Aquestes raons valen per Àngel Rodríguez Lozano, que a més col·labora amb noves propostes editorials, centrades en l'edició actualitzada de llibres relativament antics, rars i difícils de trobar, que és una línia que volem incorporar al catàleg. O per Albert Tugues, que s’afegí més tard a emboscall i des d’aleshores ha contribuït amb la seva obra i el seu suport a donar-hi continuïtat: està previst reeditar-ne en format digital alguna obra, i fer l’edició impresa d’un inèdit abans que acabi l’any. Ja s’anirà concretant
Hi ha molta feina a fer. Tant de bo el públic ens dispensi l’atenció necessària per poder contribuir a difondre amb prou eficàcia una literatura viva i de qualitat.
Jesús Aumatell, juliol de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada