El dimecres dia 22 de juliol de 2015, a l’Aula d’Escriptors (dins l’Ateneu Barcelonès), va tenir lloc un col·loqui a l’entorn del tema “Les noves editorials i els autors”. Organitzat per l’ACEC i emboscall, tenia com a objectiu establir un diàleg entre autors, editors i públic a l’entorn de la necessitat de definir un marc ètic genèric que servís com a referència per a les relacions que s’estableixen en la publicació i difusió de literatura.
Després que Pura Salceda –poeta, secretària general de l’ACEC–
va fer la presentació i introducció a l’esdeveniment, va prendre la paraula
Jesús Aumatell, editor d’emboscall, el qual, a partir en general de la reflexió
sobre la seva experiència editorial, i particularment del balanç del primer any
de la represa de l’activitat (emboscall va estar aturada entre 2012 i 2013), va
argumentar sobre la necessitat de consensuar col·lectivament un codi ètic professional
en l’àmbit de les noves plataformes editorials. Segons ell, aquestes plataformes,
en creixement des d’uns vint anys ençà, que han sigut positives perquè han
contribuït (juntament amb Internet) a democratitzar l’accés a la publicació,
han tingut a mig termini l’efecte de la devaluació del prestigi del llibre,
cosa que, amb l’afegit de la crisi econòmica, ha comportat la caiguda del
mercat. Per dignificar el llibre i elevar la seva consideració social caldria,
segons Aumatell, que aquestes plataformes definissin un codi deontològic i el
seguissin coherentment. És cert que la legislació ja té previstes unes
normatives que regulen les relacions editorials, però estan pensades per a unes
determinades empreses i un context mercantil molt diferent del que és la realitat quotidiana
de petites editorials pràcticament artesanals.
Els assistents, entre els quals escriptors com Albert
Tugues, Carlos Vitale, Ramon Monton, Francesc Cornadó, Lluïsa Latorre, María de
Luis, Ricard Mirabete, Antoni Ferret o la ja esmentada Pura Salcedo, van
aportar les seves reflexions a l’entorn d’aquesta qüestió. Es reconeix que hi
ha hagut un canvi de paradigma, i que el llibre digital ofereix una alternativa
viable, un camp en expansió. També es proposa que es canalitzin les vendes cap
a circuits alternatius (més enllà de les llibreries). Sobre com es pot regular
el tracte editorial, sembla que cada cas requereix una solució específica.
Aumatell insisteix, però, que caldria establir un seguit de normes bàsiques, un
principis, que servissin de marc general. Segons ell, n’hi ha dos de
principals, que afecten, d’una banda, el públic, i, de l’altra, l’autor:
1)
l’editor ha de complir el requisit que allò que
publica té la qualitat mínima necessària per tal de ser comercialitzat; només
així es recuperarà la confiança del públic;
2)
l’editor no pot posar com a condició necessària
la implicació econòmica de l’autor, si bé aquest ha de ser conscient del cost
de la publicació, i fer concessions, si cal, per tal que abans que exigir liquidacions
dels drets per vendes quedi cobert aquest cost. [Es dóna per entès que, abans
que res, es respectarà la propietat intel·lectual de l’obra, íntegrament de l’autor.]
També es considera que, en aquest nou paradigma, l’administració
pública ha brillat per la seva absència. Caldria reclamar-li que adaptés
organismes que ja existeixen (com el Dipòsit legal, les biblioteques públiques)
per a la catalogació, valoració i difusió de la literatura actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada