dilluns, 16 de març del 2015

Edicions lliures

Arran de la celebració d’una “Setmana de l’edició independent” organitzada per una llibreria de Barcelona, vam publicar un escrit en aquest bloc on explicàvem la nostra posició al respecte; podeu llegir-lo clicant aquí. Aquell escrit venia motivat no per queixar-nos per no haver-hi estat convidats, sinó pel fet que havíem tingut una vinculació recent amb la llibreria que ho organitzava, cosa que ens va obligar a posicionar-nos davant del nostre públic per justificar la nostra absència. A nosaltres no ens va sorprendre en absolut que no hi fóssim convidats, ja que, per posar només un exemple, des del moment que vam deixar la relació amb la llibreria i vam recuperar el tracte amb el nostre distribuïdor, ells van deixar de tenir els llibres d’emboscall. La raó no sabem quina deu ser, tot i que sospitem que és perquè no volen treballar amb distribuïdors quan es tracta d’editorials petites; volen fer-ho directament amb l’editor per tal d’imposar les condicions que més els convenen i, si pot ser, aconseguir la pràctica exclusivitat del producte.
Per altra part, en aquell escrit vam posar en relleu l’absurditat de l’etiqueta “editor independent” associada als segells que sí que hi van ser convidats. La selecció era tan diversa que, a manca de cap explicació per part dels organitzadors, resultava contradictòria. El que s’hi manifestava, però, era el valor negociable i la presentació “vendible” de l’enfocament de les editorials convidades. Vist així, no ser-hi present no era pas cap mal, ans al contrari. Però com dèiem més amunt, ens cal pensar, més enllà de nosaltres mateixos, en el nostre públic, d’aquí que ens pronunciéssim. Però no ho devíem fer prou bé, ja que algunes coses essencials sembla que no les vam explicar com cal (com ho demostra el fet que el nostre escrit ha estat esgrimit com a “manifest d’un editor independent”). Ara reprenem el discurs per tal d’intentar d’aclarir aspectes crucials de com entenem la nostra tasca.
El primer que cal és precisar el significat d’“editorial Independent”; aquest concepte és una adaptació de l’anglès independent press, que als Estats Units és sinònim de small press, és a dir, “petit editor”. En el context d’aquell enorme país i del seu enfocament capitalista, això es mesura en termes de negoci, i significa que es tracta d’una editorial que no sobrepassa els 50 milions de dòlars nets en vendes anuals. Encara que adaptéssim aquesta quantitat a l’economia del nostre país, emboscall no podria, pel seu volum de negoci, ni somiar ser considerada “editorial independent”, etiqueta que aquí potser escauria a editorials que rondessin el milió d’euros de facturació anual.
Deslligat del seu context original, el concepte “editorial independent” es fa servir aquí en alguns sentits que allí es cuiden prou de distingir, i convindria que nosaltres també ens apliquéssim a fer-ho per tal d’evitar malentesos. Així, doncs, “editorial independent” no vol dir: 1) “plataforma d’autoedició”, en la qual els mateixos autors sufraguen el cost de l’edició i de vegades distribució del seu propi llibre; 2) “impressor”, el qual es limita a la producció del llibre, però no intervé en la selecció, preparació, promoció i distribució de l’obra; i 3) “autor-editor”, que és aquell autor que gestiona directament i exclusivament l’edició, impressió, promoció i distribució de la seva pròpia obra. Hem esmentat tres formes de publicació que es donen actualment amb força freqüència, diferenciables clarament del que caldria entendre estrictament per “editorial independent”, però probablement encara n’hi hauria d’altres (com ara les editorials que elaboren productes per encàrrec d’altres editorials); de tota manera, la finalitat d’aquest escrit no és ser exhaustiu en la descripció del que pugui ser o no ser una “editorial independent”, sinó el de precisar que aquesta és una etiqueta que a emboscall no li escau.
Al llarg dels anys, des de la seva aparició el 1998, a emboscall hem procurat d’analitzar el sentit de la nostra pràctica, i n’hem exposat les conclusions en diversos escrits públics. Quan vam començar, a finals del segle XX, a produir llibres, el fet de poder-ho fer amb una infraestructura tan minsa que era a l’abast de pràcticament qualsevol persona, ja vam comprendre que es tractava d’un fet revolucionari, les conseqüències del qual s’havien de traduir en una radical reconversió del sector. No pas per la nostra acció directa, esclar, sinó pel que comportava la possibilitat d’aquesta nova pràctica, que poc a poc s’anava estenent. Malgrat tot, el canvi es va produir molt lentament (lentitud que probablement s’explica per les injeccions de capital per part de les institucions públiques, que no els interessava el canvi que es veia a venir), fins l’ensulsiada final, que s’esdevingué solapada amb la crisi econòmica general a finals de la primera dècada del XXI.
A mesura que, ja des de pocs anys després d’encetar el nou mil·lenni, la crisi i conseqüent renovació del sector editorial s’anava produint, se'ns feia palès que la nostra tasca anava perdent sentit. Perquè havíem nascut com a resposta a un sistema exclusivista, que imposava criteris arbitraris per preservar, fet i fet, els privilegis d’unes classes, la dissolució del sistema ens va deixar sense nord. No vam saber trobar la forma d’encaixar, ni ideològicament ni pràcticament, en el nou paradigma. A causa principalment de la desmotivació vam cessar l’activitat durant un temps. Però el nou context, del qual ha desaparegut la nostra justificació inicial, ofereix molts altres reptes, i també exigeix d’altres actituds, o posicionaments. I vam decidir reprendre l’activitat editorial, tal i com ho vam expressar en una entrada d’aquest mateix bloc que podeu llegir clicant aquí.
La represa, però, no es va poder fer efectiva fins a mitjans de 2014, gràcies al suport de la Cooperativa Integral Catalana. Ho vam explicar en la presentació de la nova etapa, el text de la qual podeu llegir íntegrament clicant aquí. D’aquell text, però, en volem recuperar un fragment que defineix quina és la nostra actitud:
"Perquè emboscall és, ara com abans, una plataforma editorial que s’ofereix a tothom que produeixi textos amb voluntat comunicativa (artística, divulgativa, memorialística...) per tal de difondre’ls en les formes adequades a cada cas particular. Es tracta, doncs, d’una vocació de servei públic, sense finalitat lucrativa; però tenim molt clar que la supervivència del nostre projecte passa per la nostra capacitat per autofinançar-nos, cosa que implica la conversió dels textos en productes comerciables, i la seva difusió pels canals ja establerts o d’altres de nous que s’estan consolidant. Sabem que tots aquests processos, en el context capitalista, tendeixen a l’alienació (del productor respecte d’allò produït, en cadenes de muntatge/difusió/distribució on ningú de la base productiva no té un coneixement pràctic del conjunt), a l’explotació (de l’home per l’home dins d’organitzacions jeràrquiques) i al consumisme (provocat sovint per mitjà de publicitat enganyosa, exagerada o falsa)... La nostra voluntat és de poder ser productius i autofinançar-nos amb fórmules que ens respectin a nosaltres mateixos, als altres –és a dir, a vosaltres els autors, i a ells, els lectors– i al medi.”
En definitiva, emboscall es presenta com un servei a l’autor, d’una banda, i al públic, de l’altra, en el marc de la societat, evitant d’integrar-se en el que és sistema. No és, doncs, una editorial independent, però sí que és, en essència, lliure. És lliure perquè no depèn d’institucions ni de capitals, i tria lliurement allò que publica: amb criteris d’interès i de qualitat, tenint present els estàndards actuals com a punt de referència però no com a dogma infranquejable. Sense tancar-se a oferir servei d’autoedició, i sense rebutjar (però mai exigint) la col·laboració d’altres en el finançament de les publicacions.
Jesús Aumatell, 16/03/2015

diumenge, 15 de març del 2015

TEXT PER A LA PRESENTACIÓ DE LA NOVA ETAPA D'EMBOSCALL

(Aquest text va ser llegit per Jesús Aumatell el 05-06-2014,a Àurea Social, local de la CIC a Barcelona)
 
Carme Morera, Daniel Casas Llimós, Prudenci Reguant, Sergi Foz, Laura Grau, Antoni Rotllant, Mercuri Molera, Félix Jurado Ramos, Joan Vergés, Jaume Sisterna, Genís Cano, Joan Sunyol, Josep Romeu Bisbe...
 
Amigues, amics, he volgut començar aquest acte d’avui amb aquests noms, els d’alguns dels autors que han publicat a emboscall i que ja no estan entre nosaltres. M’havia fet el propòsit de començar aquest acte (després d’agrair molt sincerament a la Cooperativa Integral Catalana el seu suport i que ens facilitin aquest espai per dur-lo a terme) amb un resum de la trajectòria d’emboscall, però m’adono que això no seria escaient. Perquè del que es tracta és de mirar al futur, presentar el nostre pla de treball i els nostres objectius. Perquè comencem una nova etapa, i el que s’ha fet abans, atès que les circumstàncies actuals són diferents, queda a part. Això vol dir que aquest fons de varis centenars d’obres resta a l’espera de ser actualitzat i recuperat en la forma que sigui possible; en suspens, doncs, però no oblidat. Perquè no hem oblidat cap d’aquests autors esmentats al principi, i molts d’altres que per les circumstàncies que sigui no poden estar avui aquí. Els autors han fet emboscall, i l’arrencada d’aquesta nova etapa es fa sobre la base de la trajectòria precedent, que al capdavall és tot el nostre patrimoni, i el que ens dóna credibilitat en el nou començament.
 
Un nou començament que, després de dos anys de pràctica inactivitat (durant aquest període només hem fet algunes reedicions en format digital obert d’algunes obres del catàleg històric), es pot produir ara gràcies al suport de la Cooperativa Integral Catalana, la CIC. Aquí han acollit el nostre projecte en la modalitat “soci autònom”, cosa que ens allibera de despeses mensuals fixes a les quals no podríem fer front. Per la nostra part, ens sentim plenament identificats amb els valors i les pràctiques que fonamenten la CIC.
 
Alguns dels poetes que van intervenir en el recital (de dreta a esquerra: Josep Casadesús k100, Paco Fanés, Manel Queralt, Laura Gonzàlez Ortensi i Jordi Uyà).
Perquè emboscall és, ara com abans, una plataforma editorial que s’ofereix a tothom que produeixi textos amb voluntat comunicativa (artística, divulgativa, memorialística...) per tal de difondre’ls en les formes adequades a cada cas particular. Es tracta, doncs, d’una vocació de servei públic, sense finalitat lucrativa; però tenim molt clar que la supervivència del nostre projecte passa per la nostra capacitat per autofinançar-nos, cosa que implica la conversió dels textos en productes comerciables, i la seva difusió pels canals ja establerts o d’altres de nous que s’estan consolidant. Sabem que tots aquests processos, en el context capitalista, tendeixen a l’alienació (del productor respecte d’allò produït, en cadenes de muntatge/difusió/distribució on ningú de la base productiva no té un coneixement pràctic del conjunt), a l’explotació (de l’home per l’home dins d’organitzacions jeràrquiques) i al consumisme (provocat sovint per mitjà de publicitat enganyosa, exagerada o falsa)... La nostra voluntat és de poder ser productius i autofinançar-nos amb fórmules que ens respectin a nosaltres mateixos, als altres –és a dir, a vosaltres els autors, i a ells, els lectors– i al medi.
 
No m’estendré amb detalls sobre com pretenem portar això a la pràctica; amb la majoria de vosaltres ens coneixem de fa temps, i ja sabeu com treballem: no pensem canviar, si no és per millorar, que sempre és possible. I som conscients que hi ha un aspecte que hem de millorar, i arranquem aquesta nova etapa amb el propòsit de fer-ho; es tracta del vessant comunicatiu. Així, en aquesta nova etapa volem ser clars i puntuals en l’exposició als autors interessats, de l’estat de les publicacions que els afecten (exemplars impresos, distribuïts, venuts; i la conseqüent retribució que es derivi d’aquest estat), i volem ser efectius i dinàmics en la difusió pels diversos mitjans existents de les novetats que es vagin publicant. Com deia, no farem publicitat, perquè creiem que condueix al consumisme, però sí que cal transmetre al públic una imatge clara i intel·ligible d’allò que publiquem.
 
Jo ho deixaré aquí. Us dono la paraula perquè digueu o pregunteu el que vulgueu. Després està previst que Laura Gonzàlez Ortensi, Manel Queralt, Josep Casadesús K-100, Paco Fanés, Jordi Uyà facin un recital poètic. Tots ells són autors d’emboscall; a ells, i a tots vosaltres, moltes gràcies. 

dijous, 12 de març del 2015

emboscall: edicions feréstegues


 
La celebració d’un seguit d’activitats aquesta setmana (del 9 al 13 de març de 2015) a la Llibreria Calders sota el lema “Setmana de l’edició independent”, en cap de les quals no s’hi ha convidat  emboscall a participar-hi, ens obliga a manifestar-nos públicament al respecte, tenint en compte la passada relació nostra amb aquesta llibreria, ja que durant uns mesos hi vam ser a dins, instal·lats allí per fer la nostra producció artesanal de llibres, de manera que, poc o molt, la nostra “marca” hi va quedar associada i ara ni el nostre públic ni nosaltres mateixos no acabem d’entendre el menysteniment envers la tasca d'emboscall implícit en aquest “oblit”.

Si bé en principi respectem la tria, per molt que ens deixi fora, en veure el plantejament de l’activitat, tothom s'adona que la nostra absència no es pot justificar des del punt de vista dels criteris i objectius aparents. Està clar, doncs, que n’hi ha d’altres de subjacents, fàcilment identificables: s’aposta per “gent maca”, de renom, o cosmopolita. Per allò que se’n diria “de qualitat”: vendible. Poc importa que en la realitat alguns dels seleccionats operin dins de Planeta. I com a cirereta del pastís, “la trajectòria d’Anagrama”. Déu n’hi do.

Tot plegat pot ser molt “modern”, però està lluny del que el títol de l’activitat proposa. I potser, el que realment passa, és que el terme “independent”, aplicat a literatura i concretament a edició, s’ha fet servir per a tantes coses contradictòries que ara mateix ja no significa res.

En aquest sentit, ¿és emboscall una editorial “independent? Si s’entén per això que no està vinculada ni a institucions polítiques ni a empreses privades de dimensions gegantines i de gestió anònima, doncs, sí, és independent. Però emboscall depèn de moltes coses: està lligada a la literatura real, perquè depèn dels autors que la produeixen. Existeix en primer terme per ells i per a ells, i tot seguit per als lectors, el públic, per petit que sigui. El sentit d’emboscall és servir, en completa dependència d’ells, aquests dos termes.

El problema, però, és que la literatura real (de veritat independent) no és comercial, i no oblidem que el primer objectiu d’una llibreria (ben legítim, és clar) és vendre, i el disseny d’aquesta “Setmana de l’edició independent” obeeix a aquesta fi.

Emboscall, feréstega, no encaixa en aquest esquema. Sobrevivim al marge del sistema, i oposant-nos-hi en allò que té d’injust, d’abusiu, d’arbitràriament discriminatori. No ens preocupen les aparences, no sabem guardar les formes. Ens movem per franges estretes i fosques per evitar de ser destruïts o absorbits, al capdavall la mateixa cosa. Ens allunyem del que és sistema però som absolutament solidaris amb el que és societat: en som part i volem contribuir-hi de la manera que podem, que és donant sortida, per petita que sigui, a moltes obres literàries sorgides espontàniament del si més autèntic d’ella mateixa. Aquesta producció constitueix l’autèntica literatura actual: feréstega, indòmita, no homologada ni falsificada o tergiversada amb operacions de màrketing.

Jesús Aumatell, 12/03/2015